El presente poema lo hizo mi hijoal ser un trabajo escolar está en catalán,
no me pudo dejar de conmover por eso,
espero lo disfruten, tanto como yo.
Què podem de fer quan les
llibertats es retallen,
les eleccions s’amanyen.
Tots cómplices es fan
callant quan els enganyen
amb mitges veritats.
Què més ens queda si
el protector ataca
s’arma el cos policial
i l’únic que destaca
és una por opaca
del tot existencial.
Què hem de fer si
s’acaba l’esperança
davant actes tals
que es perd la confiança
en un govern que dansa
al ritme dels timbals.
I es que l’única acció
si més no acceptable
contra la repressió
quan es té la raó
és lluitar contra allò
que no ens permet viure.
Lluita justa per tal
d’obtenir llibertat
pel poble despertat
que mai ha desertat
en l’objectiu grupal
de desfer-se del jou.
La història ens demostra
que hem d’anteposar
la pau, no violentar,
pel camí a cap èsser.
L’il·legitimitzar
ho intentaran.
Per tant, perseverant,
amb la raò a un costat
i a l’altre l’equitat
l’injust pot ser lluitat
i, sempre progressant
s’obté la llibertat.
