Estimo l'aire que respires,
la llum neta i reflectida,
dels teus ulls il·lusionats,
 |
| Imatge presa de Pinterest |
Estimo la mar perquè és essència,
de paraules no dites,
presents, perennes,
i hi estimo tu absència perquè tornes.
Estimo la terra, perquè t'alimenta,
et suporta i mai es cansa,
amb un amor, incondicional, incloent,
i present, com n'és la vida mateixa.
Estimo, el riure de un moment fugaç
com la fel·licitat, que calla
en la rutina de la feina feta,
i de la teva presència absente.
I és que ets omnipresent,
como la llibertat,
que a vegades s'amaga,
però que viu independent.
Estimo els entrebancs,
que ens fan forts,
i que ens uneixen,
provant la nostra força.
Llibertat, com si qual cosa,
existint per a tu i per a mi,
que ho sabem,
i la cridem al món.
Som moments d'estimar,
viure, somriure,
somiar i il·lusionar,
gestant la llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario